ARACNÉ: LA DEESA QUE ENS ÉS PRÒPIA



Aracné: la deessa que ens és pròpia.

“… con una aranya d´art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una deessa bé cavila,
teixint la tela per demà”.

Joan Alcover/Amadeu Vives/Maria del Mar Bonet.


Totes les circumscripcions industrials del mon tenen les seues arrels en la indústria tèxtil. La nostra, que naix primerenca al voltant de la ciutat, no és, per tant, una excepció.
Si escarbem en l´Etologia ens sorprendrà comprobar que el nostre comportament col.lectiu está en el que és propi dels aràcnids: no deixarem mai de teixir teles i teles, “amb art subtil”, per molt que altres ens les trenquen.
Si escorcollem la Història  ens sentirem acompanyats per  aquells que, en el nostre indret, van crear les onades seculars d´industralització i les consegüents recessions, alternades. Tanmateix, amb fatalisme inhumà a voltes, per a que no es trencara mai el fil de la vida, els nostres avantpassats i nosaltres mateix, hem de fer allò que diu el poema:  “girant la ullada cap enrere/guaita les ombres de l´avior (foscor, desconeixença),/ i de la nova primavea/sap on s´amaga la llavor/. Sap que la soca més s´enfila/ com més endins pot arrelar”.  
Arrels no ens falten:
 Allò que coneixem com a “dama del teler” -ceràmica ibèrica pintada. Segles III o inicis del II aC., p.218 del catàleg del M.A.M. Camil Viñedo Moltó-, està clar que domina “l´art subtil del teixit”; però, al meu parer, no és la “dama del teler”. Es “la dama de l´ordidor o de l´ordidera”. Porta en la mà esquerra el capdell de  l´ordim enrollat en la filossa i en la mà dreta el guia, amb la llegidora, d´estaca a estaca de l´ordidor vertical. Mai un capdell de fil esfèric i de diàmetre que sobrepassa l´ample de la seua mà podria passar per la calada d´un teler. No és trama, es ordim. Ella alça la mà dreta a l´altura de la seua cara per a aplegar a les estaques de l´ordidera vertical.

IMÀGE 1.- Peu: LA DAMA.DEL MUSEU CAMIL VICEDO. ALCOI

IMAGE 2.- Peu: ORDIDERA VERTICAL D´ESTAQUES AMB LA SEUA LLEGIDORA. BENILLOBA

Tanmateix, aquesta “dama” de fa més de XXII segles, portava altres tans de “cultura tèxtil”: lli filat en un fus, en el jaciment de Terlinques (Villena); llavors d´aquesta fenerògama conreada també estarien al mas d´Is (5000 al 2000 a d. C); i fusos amb peces de teler per tot arreu.

Si peguem un bot per a endinsar-se en els primers segles del musulmans del Sharq al-Andalus, el seu cronista al-Razi ens parla “de una important manufactura tèxtil al si de les montanyes d´Alacant, on es feien molts i bons draps”: Batrûsha/Petrosa, als peus del tossal del Moro; a la periferia, per tant, de l´actual circumscripció industrial que envolta la Mariola.

Seculars onades i onades d´industrializació, alternades amb reculades que desmembren qualsevol societat que retarde “la nova primavera que sap on s´amaga la llavor”.

Tant si plou com si escampa; com quan bufa el vent o quan calma; com si hi ha saó o sequera; com si fem que les rodes es moguen o quan els nostres entrebancs les frenen; sempre tenim als que s´acomanen als deus; i als que, “girant la ullada cap enrere i guatant les hombres”, possen la seua voluntad en mans d´allò que ha creat el que som: un poble amb cultura industrial.

Per als primers, no els falten a qui amparar-se:

Issis (Egipte), Xao (Xina), Atenea (Grècia), Minerva (Roma), etc. i entre nosaltres: sant Miquel (Alcoi), santa Ana (Benilloba), sant Serafí (Elx).

Per als darrers, ens quedarà sempre el símbol i el testimoni que conservem dels dos primers manuals que, com a llibres de text, informaven als deixebles de l´espacialitat tèxtil de la nostra Escola, arran  els anys 1852 i 1887.

LÀMINA 3.- Peu: CREDENCIAL DEL 1er. TRACTAT. (1852).

LÀMINA 4.- Peu: TAPA AMB TELA IMPRESA DEL 2on. TTRACTAT. (1887).  

Tanmateix, “aracné” estarà, cada primavera entre nosaltres, teixint amb art subtil, la seua telaranya.

Benilloba, primavera de 2011.

                                                                                                                        J. Julià Serra.
                                                                                                                
                                                                                       Llicenciat en Geografia i Història    
                                                                                        Membre del CAEHEA.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada