Aracné: la deessa que ens és pròpia.
“… con una aranya d´art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una deessa bé cavila,
teixint la tela per demà”.
Joan Alcover/Amadeu Vives/Maria del Mar
Bonet.
Totes les
circumscripcions industrials del mon tenen les seues arrels en la indústria
tèxtil. La nostra, que naix primerenca al voltant de la ciutat, no és, per
tant, una excepció.
Si escarbem en
l´Etologia ens sorprendrà comprobar que el nostre comportament col.lectiu está
en el que és propi dels aràcnids: no deixarem mai de teixir teles i teles, “amb
art subtil”, per molt que altres ens les trenquen.
Si escorcollem
la Història ens sentirem acompanyats per aquells que, en el nostre indret, van crear
les onades seculars d´industralització i les consegüents recessions, alternades.
Tanmateix, amb fatalisme inhumà a voltes, per a que no es trencara mai el fil
de la vida, els nostres avantpassats i nosaltres mateix, hem de fer allò que
diu el poema: “girant la ullada cap
enrere/guaita les ombres de l´avior (foscor, desconeixença),/ i de la nova
primavea/sap on s´amaga la llavor/. Sap que la soca més s´enfila/ com més
endins pot arrelar”.
Arrels no ens
falten:
Allò que coneixem com a “dama del teler”
-ceràmica ibèrica pintada. Segles III o inicis del II aC., p.218 del catàleg
del M.A.M. Camil Viñedo Moltó-, està clar que domina “l´art subtil del teixit”;
però, al meu parer, no és la “dama del teler”. Es “la dama de l´ordidor o de l´ordidera”.
Porta en la mà esquerra el capdell de l´ordim
enrollat en la filossa i en la mà dreta el guia, amb la llegidora, d´estaca a
estaca de l´ordidor vertical. Mai un capdell de fil esfèric i de diàmetre que
sobrepassa l´ample de la seua mà podria passar per la calada d´un teler. No és
trama, es ordim. Ella alça la mà dreta a l´altura de la seua cara per a aplegar
a les estaques de l´ordidera vertical.
IMÀGE 1.- Peu:
LA DAMA.DEL MUSEU
IMAGE 2.- Peu:
ORDIDERA VERTICAL D´ESTAQUES AMB LA SEUA
LLEGIDORA.
Tanmateix,
aquesta “dama” de fa més de XXII segles, portava altres tans de “cultura
tèxtil”: lli filat en un fus, en el jaciment de Terlinques (Villena); llavors d´aquesta
fenerògama conreada també estarien al mas d´Is (5000 al 2000 a d. C); i fusos amb
peces de teler per tot arreu.
Si peguem un
bot per a endinsar-se en els primers segles del musulmans del Sharq al-Andalus,
el seu cronista al-Razi ens parla “de una important manufactura tèxtil al si de
les montanyes d´Alacant, on es feien molts i bons draps”: Batrûsha/Petrosa, als
peus del tossal del Moro; a la periferia, per tant, de l´actual circumscripció
industrial que envolta la
Mariola.
Seculars onades
i onades d´industrializació, alternades amb reculades que desmembren qualsevol
societat que retarde “la nova primavera que sap on s´amaga la llavor”.
Tant si plou
com si escampa; com quan bufa el vent o quan calma; com si hi ha saó o sequera;
com si fem que les rodes es moguen o quan els nostres entrebancs les frenen;
sempre tenim als que s´acomanen als deus; i als que, “girant la ullada cap
enrere i guatant les hombres”, possen la seua voluntad en mans d´allò que ha
creat el que som: un poble amb cultura industrial.
Per als
primers, no els falten a qui amparar-se:
Issis
(Egipte), Xao (Xina), Atenea (Grècia), Minerva (Roma), etc. i entre nosaltres:
sant Miquel (Alcoi), santa Ana (Benilloba), sant Serafí (Elx).
Per als
darrers, ens quedarà sempre el símbol i el testimoni que conservem dels dos
primers manuals que, com a llibres de text, informaven als deixebles de l´espacialitat
tèxtil de la nostra Escola, arran els
anys 1852 i 1887.
LÀMINA 3.-
Peu: CREDENCIAL DEL 1er. TRACTAT. (1852).
LÀMINA 4.-
Peu: TAPA AMB TELA IMPRESA DEL 2on. TTRACTAT. (1887).
Tanmateix,
“aracné” estarà, cada primavera entre nosaltres, teixint amb art subtil, la
seua telaranya.
Benilloba,
primavera de 2011.
J. Julià Serra.
Llicenciat en Geografia i Història
Membre del
CAEHEA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada